No l é na storia n muie veiora chela de la mùsega che se à metù ensema te la Val de sora, raion che tol ite i Comuns de Mazin, Ciampedel e Cianacei. L prum document a testimonianza de n endrez per meter su chest grop l é del 1928, canche aldò del voler de na compagnia de joegn da Cianacei e Gries, l é stat metù ensema, ai 2 de setember del 1928, l “Comitato pro Fanfara Gries – Canazei”.
Te l’introduzion del statut, aproà ai 23 de setember del medemo an, l era scrit: “Labor omnia vincit”; col fèr sie chest dit de l’antichità latina, spervaji che demò na volontà lurenta, metuda ensema da elemenc solidai, che viventea grana intenzions, ejit de tropes sacrifizies e sbunf che vegn dai joegn, segn del amor maraveous per la creanza e l onor de sie paisc, ai 2 de setember del 1928 vegnia metù su n Comitat per meter a jir na idea dejidrèda da egn da joegn del paisc de Gries – Cianacei.
Per envièr via l’atività, vèlch dì do, l é stat sotscrit da 26 joegn o da sie genitores, n document con chel che duc se tolea su l empegn de esser garanc per la speises per la compra di strumenc de mùsega. Te la medema scontrèda, l é stat sobito sotscrit n contrat per comprèr i strumenc. L prum President l é stat Vito Verra e l prum maester de mùsega Luigi Lauton.
Do presciapech 17 meisc de atività, con n document dai 3 de mé del 1930, l é stat metù su a na vida ofizièla la “Banda Sociale Canazei”. L é pec i documenc a testimonianza de chest, ma se pel entener che jà fora per l 1931 l é stat fat conzerc ti dis de festa, a la nozes e canche i spilenèa a teater. Chi egn l é stat ence na evoluzion del turism e l grop de musiconc l vegnia chiamà a sonèr ence ti hotie. L’atività del grop, enceben che no a do a do, la é jita inant enscin a la fin del 1950, de chel an la mùsega l’à lascià su sia atività. Demò de jené del 1954, Cipriano Bernard dessema con chinesc membres, i à proà a meter endò su l grop, con ejit purampò negatif. Tel medemo temp, ence Mazin volea meter su na mùsega. Coscita del 1954 l é stat metù su te chest paisc n grop, a chel che do i ge à metù inom “Corpo Bandistico Antermoia”, metù adum da 44 musiconc da Mazin e ence dai paijes de Cianacei, Ciampedel e Muncion.
L é stat cernù Celeste Depaul, desche maestrer, e Luigi Sommavilla, desche president. I à fat tropes conzerc, vèlch outa ence fora de Fascia.
Purampò chesta proa de Mazin no l à abù na gran regnèda. Da la pecia informazions che se à troà, vegn fora che l é stat lascià su l’atività jà del 1960. Per fenir la curta storia de la museghes de la Val de sora, no se podea lascièr fora Ciampedel, olache ti prumes egn ’70, per endrez del curat de enlouta Don Tito Vecchietti, se à metù ensema n grop de musizisć, de chi che na pèrt vegnia da la mùsega de Mazin. Col maester Celeste Depaul, d’uton del 1972 i à fat l prum, soul, e muie aprijià conzert. L é passà 33 egn, canche del 2005 n grop de 6 engaissé de mùsega (Renato Bernard, Francesco Mazzel, Francesco Pitscheider, Adriano Planchensteiner, Paolo Rasom e Enzo Rovere) i à scomenzà a pissèr de meter endò su na mùsega.
Coscita, en jebia ai 2 de mèrz del 2006, ló da la sala de consei del Comun de Cianacei, se à binà la Radunanza che à metù su la neva “Sociazion de mùsega Val de sora – Mùsega Auta Fascia”, che bina adum i musiconc di 3 comuns de Mazin, Ciampedel e Cianacei. La endesfida da snait de meter ensema, tras la musega, la trei comunitèdes la é stata venta! Da sobito l é stat metù a jir doi projec: un con 30 joegn e joenec col maester Stefano Lazzer, e chel auter, con 25 gregn, a chel che ge é stat do l maester Paolo Rasom. Ai 25 de jené del 2007, i se à binà a Ciampedel a fèr la pruma proa duc ensema, e ai 30 de mé del 2007 i à fat a Ciampedel (a Ischia) la pruma prejentazion. Enveze la tant spetèda ejibizion ofizièla la é stata portèda dant ai 22 de november del 2008 (dì de Sènta Zezilia – patrona di sonadores e di ciantores), col prum conzert ofizièl e na gran festa al Gran Tobià Teater a Cianacei. La dì do, la messa e la defilèda fora per la strèdes de Cianacei, dessema co la Museghes de Poza, Vich e Moena.
Ai 23 de mé del 2010, per l tradizionèl “Conzert d’Aisciuda”, l é stat portà dant l grop de la “Marcheténderes” e ai 17 de dezember del medemo an l é stat metù a jir per la pruma outa l “Conzert da Nadèl”. Te duc chisc egn la Mùsega Auta Fascia l à arjont sacotenc obietives: più che 300 conzerc e defilèdes, vèlch outa ence a la foresta. Anter i evenc più de nonzech a chi che se à tout pèrt l é la defilèda a Dispruch per i 200 egn en recordanza de Andreas Hofer (ai 20 de setember del 2009), la mitica rampinèda fin sunsom la Marmolèda olache l é stat fat l conzèrt per i 150 egn da canche, per la pruma outa, l é stat arjont Ponta Penia (ai 28 de setember del 2014), la defilèda fora per la strèdes de Monaco te la Baviera per l Oktoberfest (ai 17 de setember del 2017) e l conzert sun Sas de Pordoi (ai 13 de jugn del 2020), simbol de n nef scomenz do dal Coronavirus. Del 2018 la Mùsega Auta Fascia l à fat festa per sie 10 egn. Per chesta ocajion l é stat fat l cd “Noscia Tera”, con 13 toc de mùsega, che l é stat chi che à caraterisà la storia de la mùsega te chisc egn.
L statut del 1928

La mùsega de Cianacei

La mùsega de Mazin

L scomenz de la Mùsega Auta Fascia del 2008